En curt, això és un intent d'explicitar qui soc sense usar adjectius, sense usar descriptors buits, coses que no he fet activament sinó coses que "se m'han assignat". No usaré "soc anglesa" ni "soc autista" ni altres característiques inseparables de la meua experiència.
També evitaré usar coses que sé, no me permetré definir com algú que "sap suec" sinó que he de dir que soc algú que "ha après suec". Apostes: Sé més del que fai o fai més del que sé? Li posaré poca distinció a coses que he fet, coses que vaig fer i coses que faig.
Quin és lo meu objectiu amb això? Crec que simplement allunyar-me d'una nomenclatura totpoderosa, tot i alliberant de la seua manera, les etiquetes són fràgils i fàcil de ferir. Fa poc vaig tindre una època de preguntar-li a la gent què era allò que sense això no eres tu. En part un pregunta de nena repel·lent, però també una expressió d'una curiositat profunda de com nos entenem tret allò que envolta.
Amb este exercici encara per fer m'entra la por, i si no he fet res? I si he sigut tan poc capaç de tant? Bé, ara veurem.
Soc de la poca gent que ha triat lo seu nom (més ben dit li vaig donar vistiplau, però m'ho permetré) així que començaré amb una excepció:
Soc l'Ona, porto vivent dinou anys i deu mesos. De petita vaig aprendre català i anglès. Cap als deu anys me vaig obsessionar amb lo suec i Suècia, de fet, vaig efectuar força fixacions infantils que se consideraven estranys, los que recordo millor són: lo rodatge de Titanic (l'esdeveniment no, solament la pel·lícula), l'estat de Mèxic i monarques britànics. M'he trencat un os, lo dit petit del peu dret. He jugat molt de pocs videojocs i he vist força sèries. Mirar pel·lícules m'és una cosa força nova. He anat de karaoke, tot i que he cantat poc. Durant la pandèmia feia vore que era un soldat de l'exèrcit de Carles XII de Suècia durant la gran guerra nòrdica. He escrit dos poemes, los dos romàntics. He anat a aproximadament més de 10 psicòlegs des dels vuit anys. Porto escrivint un dietari des del 2021. Vaig acabar tota l'educació obligatòria i batxillerat. Quan acabe este any hauré fet primer de carrera 3 cops. He suspès lo mateix nombre d'assignatures del que n'he aprovat. He tingut dues parelles. He fet un blog i he convençut a força gent a fer-se'n un. He compartit pis des del 2023, a Barcelona. He pres tres tipus diferents d'antidepressius, tots tres amb èxit relatiu. He transitat i m'he de punxat de forma intramuscular setmanalment ja més d'un any. He après a esquiar amb ajuda del meu tiet guarnit d'esquí. He atès dos casaments i quatre funerals. He sigut breument arranera i m'he posat a coses estudiantils a la UAB i a la UB. He escrit per a la revista satírica de física. Bec relativament poc tot i que mínimament èbria parlo molt. He caminat la diagonal de punta a punta dues voltes i juntament amb una amiga ens estem fent Barna com un tauler. I ara que hi penso, he fet dues publicacions seguides que són simplement enumeracions, esta sent la segona.
Me pregunto si arribarà lo dia que li hauré posat tant pensament sense filtre en este blog que la gent podrà entendre'm com qui entén lo funcionament d'un rellotge.
