Ui!, i Això?

Aquesta és una llista de coses que m'han canviat la vida que no m'haurien d'haver canviat la vida. Són coses relativament simples i així petitones. Intentaré que siguen d'este darrer any, volia fer una publicació de ressenya i futur lo dia 31, però me vaig distraure. 

1.  Aprendre l'alfabet ciríl·lic: Me costa expressar com me fa sentir descobrir la normalitat d'altra gent, gent llunyana i pròxima. Poques coses me fan sentir més a prop de la meua espècie que poder mig llegir instruccions i etiquetes de seguretat en rus, que per altra gent és la que busquen primer. Clarament, això va relacionat amb aprendre una llengua, fins i tot superficialment (eg.: descobrir nova música, amb la qual mai hauries tingut esta relació sense haver-te interessat), però no vull traure-li força a què simple que era aprendre a llegir un alfabet nou, i com de més connectada me fa sentir. 
   
   
2.  Llegir BLAME!: És un manga amb una història força complexa, però que no n'és lo punt de mirar principal, l'ambient és lo principal. Sentir-te estancada i ser en un món sens fi alhora, sens límit. Lo vaig llegir (potser més ben dir experimentar) quan lo necessitava, i no hi he pogut parar de pensar. És curiós com una història de patiment prolongat te fa sentir bé i millor. Me recorda a l'insti quan tenia una fixació amb la meitat de les coses, en concret amb la reflexió "he fet la meitat d'X, ara sol queda lo que ja he fet"; me va ajudar molt.
   
   
3.  Mirar Ikiru: Sense sonar pretensiosa, esta pel·lícula japonesa dels anys cinquanta se sent com llegir Hávamál, o les estrofes de la bíblia que t'agafen, com un coneixement carnal, dels miralls més profunds, llegint-te l'ànima com mai volem. Caram, al final sí que he sonat pretensiosa. Bé, és una pel·li sobre què necessitem i jo necessitava vore esta pel·li.
   
   
4.  Interessar-me pel ball tradicional: Al semestre de tardor vaig començar a anar cada divendres a ballar. És molt divertit, nena. Algun lloc vaig llegir que ballar és l'única cosa que consistentment lluita contra la depressió, m'ho crec; alguna cosa a vore amb fer-te sentir que estàs caçant gaseles. També m'he posat a una cosa de ball a la facultat. En lo meu precari temps lliure miro vídeos de balls d'arreu del món i tinc lo moment los intento. Me surt molt malament, però vull millorar. Milloraré. 
   
   
5.  Estar al dia amb The JOJOLands: Des del desembre del 2024, cada mes dedico mitja hora a una hora a llegir lo darrer capítol de JoJo. Tindre alguna cosa amb què rumiar, mentre espero per lo següent mes és una experiència que mai havia tingut, he tingut coses setmanals. M'alegra lo dia estar pendent juntament amb una comunitat concreta de gent. Clar, s'ha de dir que ajuda molt que JoJoLands sigue molt bo, dic amb confiança i des del fons del cor que serà la millor part de JoJo.
   
   
6.  Cançons concretes: Vos poso petit recull de cançons que m'han marcat l'any, ne comentaré un poquet però tampoc tant:
   
   - Photos from when we were young (Nana Grizol): És una cançó de marieta trista i soc literalment transsexual, funcionem.
   
   - I was Born a Unicorn (The Unicorns) : La vaig descobrir quan estava molt trista perquè me sentia rara (soc rara), i no tinc del tot clar, però me va anar bé, li dec com a mínim un shoutout en un blog que llegix 7 persones comptades.
   
   - Paisatge de Postal (Al·lèrgiques al pol·len) : Encaixa amb una certa serenitat que marca lo 40% del meu 2025. De fet molt de les Al·lèrgiques cau en esta descripció, però esta és la cançó amb què hi penso més.
   
   - Take my Hand (Matt Berry) : Similar a la de l'unicorn, la vaig trobar quan estava en falta, estava perduda i lo Matt Berry me va acompanyar.
   
   -Totes les noves de Gorillaz : Este any he tornat a tindre catorze anys, fent-me Gorillera altra volta. Los senzills del nou àlbum m'han raptat d'una forma, no puc perdonar-los.
   
   -L'àlbum The Mollusk de Ween : No sé com, però Ween m'han capturat este any, a punta de pistola sento. 
   
   Menció honorífica a : Ginestà, AJJ, la Ouineta, They might be giants i lo Math Rock i Jazz Fusió com a gèneres.

Ha sigut divertit escriure això, i ara m'entra la curiositat, quines coses vos han marcat l'any? Sentiu-vos lliures a comentar o escriure lo vostre blog propi (eigenblog).