Ui!, i Això?

Aquesta és una llista de coses que m'han canviat la vida que no m'haurien d'haver canviat la vida. Són coses relativament simples i així petitones. Intentaré que siguen d'este darrer any, volia fer una publicació de ressenya i futur lo dia 31, però me vaig distraure. 

1.  Aprendre l'alfabet ciríl·lic: Me costa expressar com me fa sentir descobrir la normalitat d'altra gent, gent llunyana i pròxima. Poques coses me fan sentir més a prop de la meua espècie que poder mig llegir instruccions i etiquetes de seguretat en rus, que per altra gent és la que busquen primer. Clarament, això va relacionat amb aprendre una llengua, fins i tot superficialment (eg.: descobrir nova música, amb la qual mai hauries tingut esta relació sense haver-te interessat), però no vull traure-li força a què simple que era aprendre a llegir un alfabet nou, i com de més connectada me fa sentir. 
   
   
2.  Llegir BLAME!: És un manga amb una història força complexa, però que no n'és lo punt de mirar principal, l'ambient és lo principal. Sentir-te estancada i ser en un món sens fi alhora, sens límit. Lo vaig llegir (potser més ben dir experimentar) quan lo necessitava, i no hi he pogut parar de pensar. És curiós com una història de patiment prolongat te fa sentir bé i millor. Me recorda a l'insti quan tenia una fixació amb la meitat de les coses, en concret amb la reflexió "he fet la meitat d'X, ara sol queda lo que ja he fet"; me va ajudar molt.
   
   
3.  Mirar Ikiru: Sense sonar pretensiosa, esta pel·lícula japonesa dels anys cinquanta se sent com llegir Hávamál, o les estrofes de la bíblia que t'agafen, com un coneixement carnal, dels miralls més profunds, llegint-te l'ànima com mai volem. Caram, al final sí que he sonat pretensiosa. Bé, és una pel·li sobre què necessitem i jo necessitava vore esta pel·li.
   
   
4.  Interessar-me pel ball tradicional: Al semestre de tardor vaig començar a anar cada divendres a ballar. És molt divertit, nena. Algun lloc vaig llegir que ballar és l'única cosa que consistentment lluita contra la depressió, m'ho crec; alguna cosa a vore amb fer-te sentir que estàs caçant gaseles. També m'he posat a una cosa de ball a la facultat. En lo meu precari temps lliure miro vídeos de balls d'arreu del món i tinc lo moment los intento. Me surt molt malament, però vull millorar. Milloraré. 
   
   
5.  Estar al dia amb The JOJOLands: Des del desembre del 2024, cada mes dedico mitja hora a una hora a llegir lo darrer capítol de JoJo. Tindre alguna cosa amb què rumiar, mentre espero per lo següent mes és una experiència que mai havia tingut, he tingut coses setmanals. M'alegra lo dia estar pendent juntament amb una comunitat concreta de gent. Clar, s'ha de dir que ajuda molt que JoJoLands sigue molt bo, dic amb confiança i des del fons del cor que serà la millor part de JoJo.
   
   
6.  Cançons concretes: Vos poso petit recull de cançons que m'han marcat l'any, ne comentaré un poquet però tampoc tant:
   
   - Photos from when we were young (Nana Grizol): És una cançó de marieta trista i soc literalment transsexual, funcionem.
   
   - I was Born a Unicorn (The Unicorns) : La vaig descobrir quan estava molt trista perquè me sentia rara (soc rara), i no tinc del tot clar, però me va anar bé, li dec com a mínim un shoutout en un blog que llegix 7 persones comptades.
   
   - Paisatge de Postal (Al·lèrgiques al pol·len) : Encaixa amb una certa serenitat que marca lo 40% del meu 2025. De fet molt de les Al·lèrgiques cau en esta descripció, però esta és la cançó amb què hi penso més.
   
   - Take my Hand (Matt Berry) : Similar a la de l'unicorn, la vaig trobar quan estava en falta, estava perduda i lo Matt Berry me va acompanyar.
   
   -Totes les noves de Gorillaz : Este any he tornat a tindre catorze anys, fent-me Gorillera altra volta. Los senzills del nou àlbum m'han raptat d'una forma, no puc perdonar-los.
   
   -L'àlbum The Mollusk de Ween : No sé com, però Ween m'han capturat este any, a punta de pistola sento. 
   
   Menció honorífica a : Ginestà, AJJ, la Ouineta, They might be giants i lo Math Rock i Jazz Fusió com a gèneres.

Ha sigut divertit escriure això, i ara m'entra la curiositat, quines coses vos han marcat l'any? Sentiu-vos lliures a comentar o escriure lo vostre blog propi (eigenblog).

Comptant i Com tant

Primer de tot vull disculpar-me per la meua absència, no necessàriament disculpar-me al lector sinó a mi, que la vida té més sentit quan t'expresses en un fòrum.

Este 31 de desembre faig vint anys.

Vint és un número curiós, segons Twigg (2023, pp. 8-9) és un exponent derivat adiblètic ja que «(v)int no és descendent de dos, però vint i dos comparteixen un antecessor». És l'edat de maduresa al Japó, ja tindré dret a casar-m'hi teòricament. Los vint també és important pel món anglòfon, ja que marca lo final dels teus teens. 

En fer divuit anys vaig fer la reflexió que si fos Cesarió ja hauria mort (lo van matar als disset), ara fent-ne vint amb qui puc pensar?, la Joana d'Arc?, ella als dinou ja havia assetjat Orleans i París, però bé, és poc honest comparar-me amb la Joana d'Arc, de fet, ja ho era amb Cesarió. 

Potser sembla que estic agonitzant sobre lo número, però això és lo de menys, és la meua forma d'evitar parlar que encara estaré fent primer de carrera (en dos sentits diferents). Ha de ser una experiència universal no? Això de guanyar anys, un comptador sempre present; compta i compta i se suposa que eixe número significa alguna cosa? Si vull que lo meu darrer any sigue l'any on més saviesa he tingut, quina variació de saviesa ha d'haver-hi entre los vint i dinou anys? 

M'és una experiència nova, això de ser la més gran en una situació social, tot i que ho soc per poc. A l'uni tinc molts amics que ne tenen un o dos anys menys. Te fa pensar en moltes coses. Me fa pensar quan vaig dixar la UAB també vaig oblidar-me dels meus vincles allà, me fa un pes, hauria de parlar amb la gent de la UAB, la gent del 2005, què deuen pensar elles.

Bé, prou pensar en què hauria de fer, a vore què crec que faré. Estes són les meues prediccions pels meus twenties: Tot i la meua incapacitat de tant, aprendré a conduir i m'agradarà i me penediré de no haver-ho fet abans (penedir-me d'X per una predicció no se m'hauria de permetre, m'he penedit de tot lo que he fet i faré mai). Començaré a anar a concerts, encara no he anat a cap. No sé exactament per què però me vec escrivint un poemari d'estos de marieta, i enfadant-me amb gent perquè no l'entén. Acabaré lingüística, però no física, l'hauré dixat al cinquè any fent assignatures de tercer. Tindré una època d'anar a discoteques tot i que clarament no m'agrada. Me tintaré lo cabell alguna forma rara perquè tindré la meua època de transsexual esta d'externalitzar la bogeria (ara mateix ho tinc al downlow, així amagat). Tindré una etapa monògama reaccionària i bisexual on defensaré que dir "retardat" i altres coses no és taaan greu, però tindré un renaixement progressiu on el wokisme de la dècada prèvia m'entrarà en vena. Durant l'època transsexual me faré encara més apolítica, però fent vore lo contrari. D'alguna forma (i cap al 2033) començaré a tindre contacte amb lo meu germà petitó anglosaxó que tindrà uns divuit i jo vint-i-set.

M'estic adonant ara que estic escrivint això al dia de Nadal, potser és un Christmas Miracle que haigue tornat a escriure.  

Els Segadors, en Maori

E toa ana Katarōnia
Ka rari, ka puhake
kei te pou te iwi i ēnei kainoho
pukuwhakaī me pukukino

E hahau ki te toronaihi!
E hahau ki te toronaihi, e kaiwawao o whenua!
E hahau ki te toronaihi!

Kua tae ki te wā, e ngōhi
Kua tae ki te wā, ohiti
Mō Pipiri e tū mai nei
Ka oro tātou i āku mānuka

Ka ngāueuea hoariri
e kaikanohi ana i ōku tohu
kei te hauhake tātou i witi koura
kei te whatiwhati tātou i mekameka

Definint-me amb coses que he fet

En curt, això és un intent d'explicitar qui soc sense usar adjectius, sense usar descriptors buits, coses que no he fet activament sinó coses que "se m'han assignat". No usaré "soc anglesa" ni "soc autista" ni altres característiques inseparables de la meua experiència.

També evitaré usar coses que sé, no me permetré definir com algú que "sap suec" sinó que he de dir que soc algú que "ha après suec". Apostes: Sé més del que fai o fai més del que sé? Li posaré poca distinció a coses que he fet, coses que vaig fer i coses que faig.

Quin és lo meu objectiu amb això? Crec que simplement allunyar-me d'una nomenclatura totpoderosa, tot i alliberant de la seua manera, les etiquetes són fràgils i fàcil de ferir. Fa poc vaig tindre una època de preguntar-li a la gent què era allò que sense això no eres tu. En part un pregunta de nena repel·lent, però també una expressió d'una curiositat profunda de com nos entenem tret allò que envolta. 

Amb este exercici encara per fer m'entra la por, i si no he fet res? I si he sigut tan poc capaç de tant? Bé, ara veurem.

Soc de la poca gent que ha triat lo seu nom (més ben dit li vaig donar vistiplau, però m'ho permetré) així que començaré amb una excepció:

Soc l'Ona, porto vivent dinou anys i deu mesos. De petita vaig aprendre català i anglès. Cap als deu anys me vaig obsessionar amb lo suec i Suècia, de fet, vaig efectuar força fixacions infantils que se consideraven estranys, los que recordo millor són: lo rodatge de Titanic (l'esdeveniment no, solament la pel·lícula), l'estat de Mèxic i monarques britànics. M'he trencat un os, lo dit petit del peu dret. He jugat molt de pocs videojocs i he vist força sèries. Mirar pel·lícules m'és una cosa força nova. He anat de karaoke, tot i que he cantat poc. Durant la pandèmia feia vore que era un soldat de l'exèrcit de Carles XII de Suècia durant la gran guerra nòrdica. He escrit dos poemes, los dos romàntics. He anat a aproximadament més de 10 psicòlegs des dels vuit anys. Porto escrivint un dietari des del 2021. Vaig acabar tota l'educació obligatòria i batxillerat. Quan acabe este any hauré fet primer de carrera 3 cops. He suspès lo mateix nombre d'assignatures del que n'he aprovat. He tingut dues parelles. He fet un blog i he convençut a força gent a fer-se'n un. He compartit pis des del 2023, a Barcelona. He pres tres tipus diferents d'antidepressius, tots tres amb èxit relatiu. He transitat i m'he de punxat de forma intramuscular setmanalment ja més d'un any. He après a esquiar amb ajuda del meu tiet guarnit d'esquí. He atès dos casaments i quatre funerals. He sigut breument arranera i m'he posat a coses estudiantils a la UAB i a la UB. He escrit per a la revista satírica de física. Bec relativament poc tot i que mínimament èbria parlo molt. He caminat la diagonal de punta a punta dues voltes i juntament amb una amiga ens estem fent Barna com un tauler. I ara que hi penso, he fet dues publicacions seguides que són simplement enumeracions, esta sent la segona. 

Me pregunto si arribarà lo dia que li hauré posat tant pensament sense filtre en este blog que la gent podrà entendre'm com qui entén lo funcionament d'un rellotge.

Coses que m'agraden

Darrerament estic un toc depre, veient-ho tot força gris. Faré una llista de coses de la meua vida que m'agraden en cap ordre en particular. No m'ha dit cap psicòleg de fer això, però se sent quelcom que te farien fer. Així;

M'agrada passejar, m'agrada lo barri on visc, m'agraden los meus companys de pis, m'agraden los nous taps a les botelles d'aigua que estan connectats, m'agrada quan me desperto sense despertador, m'agrada que los productes de l'Eroski estiguen tots escrits amb èuscar i gallec, m'agrada quan la dona del forn me pregunta com estic, m'agrada trobar-me amb una banda de Barna que mai havia visitat i que sigue força diferent, m'agrada quan ma mare solta lore de la seua vida, m'agrada la cerimònia d'obertura dels jocs olímpics de Beijing, m'agrada quan al vagó del metro sol hi som exactament dues persones, m'agrada JoJo, m'agrada la meua nòvia, m'agrada rebre likes a tuiter, m'agrada vore pel·lícules noves, m'agrada quan la gent me comenta al blog, m'agrada vore com los conductors de bus se saluden mútuament, m'agrada quan la matrícula d'un cotxe té un any del qual conec algun esdeveniment curiós, m'agrada parlar amb gent nova i encaixar, m'agrada quan la gent me pregunta alguna cosa de nínxol i encara més quan sé la resposta, m'agrada explorar facultats, m'agrada la UAB, m'agraden les meues amigues, m'agrada lo meu serrell, m'agrada decorar la meua habitació amb exàmens, m'agraden los colors de la bandera trans, m'agrada sentir la gent parlar català, m'agraden les llibreries públiques, m'agrada ballar, m'agraden los escriptors existencialistes, m'agraden les faldes curtes, m'agrada quan me fan cas, m'agrada no ser un home, m'agrada la lingüística i les matemàtiques, m'agrada Planta 8, m'agrada descobrir una cançó nova a les dos del matí, m'agrada anar amb temps als llocs, m'agrada conèixer gent de Tortosa quan no hi soc, m'agrada tindre un blog, m'agrada la xocolata Cadbury, m'agrada quan endevino quina hora és i l'encerto, m'agrada l'alcohol, m'agrada quan la gent riu als meus acudits de merda, m'agrada el Minecraft, m'agrada lo jazz-fusió japonès.

Ho dixaré aquí, potser un dia més endavant sento la necessitat de seguir, ja m'hi posaré. 

Ressenya d'este estiu

Esta se pot considerar la segona part de Coses que vull fer este estiu, una publicació del 14 de juny.

Un dels meus objectius era desfer-me de les xarxes, ho he pogut fer a mitges. Lo tuiter lo tinc a un braç de distància, però encara sento l'anhel d'atenció generalitzada. Lo blog va bé, però no arriba a ser un substitut. Ara aviat començant l'uni altra volta no sé si podré mantindre més este braç de distància. Lo tuiter va molt bé per fer vore que me desestresso en entrar a la biblioteca, podré desdigitalitzar-me encara més? Amb lo blog sento que m'agrada on està anant, però potser caic en la trampa de buscar dir massa, expressar massa, potser en general estic massa trista. Ara amb los estudis tindré menys temps per això, espero no descuidar-me en complet, al cap i la fi, realment me calma escriure i m'alegra rebre comentaris i conversar.

Al final no m'he fet res amb lo cabell i l'excusa de ser visualment desafiada (daltònica) m'ha aturat de res maquillant. No passa res, tindré més estius on no fer-ho. 

Per temes acadèmics, "OK" seria la meua resposta casual i "pas a pas" la meua resposta diplomàtica. He aprovat una recuperació i he pres una decisió acadèmicament dubtosa per este nou curs, un "experiment", per posar-li un nom poc generós. Suposo que serà un tema per a què escriure aquí, estigueu-ne pendents.

M'agrada la idea de fer repàs trimestral de la meua vida, per estacions i per cursos escolars. A vore si al gener faig ressenya i anàlisi de la tardor.

Dins una peixera de naturalesa fractal

Sovint s'ha dit que per un peix dins una peixera lo seu món és la peixera, pels motius de la metàfora podríem obviar l'univers no-peixera; una existència on sol trobem un container d'aigua amb lo apte per a un peix flotant entre l'absència de tot allò no-peix. Però això no és del tot cert, no? Lo món del peix també m'inclou a mi, qui li dona menjar i lo prestatge on lo guardo, també lo calaix on se guarda l'equipament de canviar-li l'aigua i de neteja. Lo seu món també inclou la llum de la làmpada i de la televisió, així que ha d'incloure la central d'on treu l'electricitat a dos pobles i la seu de la BBC (este peix concret de l'exemple és anglès). Ja enteneu lo que intento dir, llavors, lo meu món on s'acaba?

Començo amb los espais on físicament m'he de moure, menys de la meitat del meu barri (compto uns mil metres de carrer), mig tram de l'L5 i un terç de l'L3 i la facultat. Lo meu oci i la meua vida estudiantil estan fortament entrellaçats, així que sol comptaré estos llocs físics d'on me moc.

Ara ve l'interessant, però caldran uns arrodoniments: per simplificar-ho, he triat una ruta comercial en concret, no necessàriament tot lo que compro l'usaria, però servirà per la metàfora que intento fer. A part, sols estic comptant los orígens de béns que necessito contínuament, la meua taula de fusta de luxe del tròpic caribeny no lo compto, però l'electricitat i lo menjar que m'arriba sí. A més a més, un sacrifici que me dol fer és que no podré saber amb exactitud d'on venen molts dels béns, hauré de fer una aproximació segurament poc fidel. Aquí teniu:

Lo meu món (2025)

Especifico alguns dels productes que consumixo en l'àmbit personal: xocolata, arròs basmati i peix noruec. A una escala més societari: petroli, plàstics, fusta, ferro i blat. Bé, ara uns detalls: He inclòs Anglaterra (més específicament Birmingham i les rutes de transport) per la xocolata Cadbury, és fantàstica i tota xocolata que he tastat és un intent fútil d'imitar-la. La majoria d'elaboració a Europa amb destí a Catalunya se fa a Alemanya, lo nord d'Itàlia i França, les he inclòs senceres, però com Barcelona estaria limitada a les fàbriques i les rutes per transportar los béns. Mantinc Bèlgica perquè és on viu lo Puigdemont i no sé si podria viures sense ell. I recordem que ha d'incloure el Sol, les estrelles més llunyanes sento que les puc obviar.

Prèviament, he dit que això era per una metàfora, no sé exactament en què pensava. Potser sento que per fer una publicació haig de dir alguna cosa, i tampoc és que tinc molt a dir. Així que vos quedeu amb una reflexió meua que se'm va ocórrer una vesprada de pluja, espero que vos face rumiar en lo vostre món i en los vostres peixos.