Comptant i Com tant

Primer de tot vull disculpar-me per la meua absència, no necessàriament disculpar-me al lector sinó a mi, que la vida té més sentit quan t'expresses en un fòrum.

Este 31 de desembre faig vint anys.

Vint és un número curiós, segons Twigg (2023, pp. 8-9) és un exponent derivat adiblètic ja que «(v)int no és descendent de dos, però vint i dos comparteixen un antecessor». És l'edat de maduresa al Japó, ja tindré dret a casar-m'hi teòricament. Los vint també és important pel món anglòfon, ja que marca lo final dels teus teens. 

En fer divuit anys vaig fer la reflexió que si fos Cesarió ja hauria mort (lo van matar als disset), ara fent-ne vint amb qui puc pensar?, la Joana d'Arc?, ella als dinou ja havia assetjat Orleans i París, però bé, és poc honest comparar-me amb la Joana d'Arc, de fet, ja ho era amb Cesarió. 

Potser sembla que estic agonitzant sobre lo número, però això és lo de menys, és la meua forma d'evitar parlar que encara estaré fent primer de carrera (en dos sentits diferents). Ha de ser una experiència universal no? Això de guanyar anys, un comptador sempre present; compta i compta i se suposa que eixe número significa alguna cosa? Si vull que lo meu darrer any sigue l'any on més saviesa he tingut, quina variació de saviesa ha d'haver-hi entre los vint i dinou anys? 

M'és una experiència nova, això de ser la més gran en una situació social, tot i que ho soc per poc. A l'uni tinc molts amics que ne tenen un o dos anys menys. Te fa pensar en moltes coses. Me fa pensar quan vaig dixar la UAB també vaig oblidar-me dels meus vincles allà, me fa un pes, hauria de parlar amb la gent de la UAB, la gent del 2005, què deuen pensar elles.

Bé, prou pensar en què hauria de fer, a vore què crec que faré. Estes són les meues prediccions pels meus twenties: Tot i la meua incapacitat de tant, aprendré a conduir i m'agradarà i me penediré de no haver-ho fet abans (penedir-me d'X per una predicció no se m'hauria de permetre, m'he penedit de tot lo que he fet i faré mai). Començaré a anar a concerts, encara no he anat a cap. No sé exactament per què però me vec escrivint un poemari d'estos de marieta, i enfadant-me amb gent perquè no l'entén. Acabaré lingüística, però no física, l'hauré dixat al cinquè any fent assignatures de tercer. Tindré una època d'anar a discoteques tot i que clarament no m'agrada. Me tintaré lo cabell alguna forma rara perquè tindré la meua època de transsexual esta d'externalitzar la bogeria (ara mateix ho tinc al downlow, així amagat). Tindré una etapa monògama reaccionària i bisexual on defensaré que dir "retardat" i altres coses no és taaan greu, però tindré un renaixement progressiu on el wokisme de la dècada prèvia m'entrarà en vena. Durant l'època transsexual me faré encara més apolítica, però fent vore lo contrari. D'alguna forma (i cap al 2033) començaré a tindre contacte amb lo meu germà petitó anglosaxó que tindrà uns divuit i jo vint-i-set.

M'estic adonant ara que estic escrivint això al dia de Nadal, potser és un Christmas Miracle que haigue tornat a escriure.