Part 3 de l'autism arc, i crec que lo darrer:
Sens fer-me la xula ni res, ho he solucionat tot, tot i tot, jo sola. D'acord, exagero, però sento vull mostrar en alguna mesura la petita esquerda que li he trobat al meu cor. Sento que he trobat l'eina que em guiarà durant un bon tros, no fins al final ni en ordre de magnitud, però este capítol ja té lo nus ben encaminat.
Cap marc me farà sentir millor, ni com a solució ni com a remei. Excepte el marc que me desfà dels marcs és clar, però l'autoreferencialitat porta paradoxes així que ho eliminem axiomàticament. Llavors què s'ha de fer? Com s'ha de viure? No tinc del tot clar la resposta i dubto que ne tingue aviat, si mai. Sol sé que si principalment sol puc ser, millor ser agradable.
Potser creus que és hipòcrita lo meu rebuig del destí i narratives similars però encara així descrivint les meues experiències amb "arcs" i "nusos". Me sap greu, no tinc una resposta adequada ara mateix.
Encara tinc por, clar. La solució que he trobat és exactament això, entendre que aquesta por no és del món ideal sinó un miratge del real.
En curt, suposo que no haig de creure res, sol haig de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada