Qui és l'Ona?

Bé, l'Ona és una noia de vint anys i bé, és rara de collons.

Físicament no sé si tinc res a destacar. Té serrell, té ulls foscs, té un estil poc definit... Sembla que sempre estigue mirant a l'infinit, sembla que hi visque. Vegades la veig de lluny simplement observant món. A les reunions sempre juga amb algun paperet que ha trobat, però sí que escolta, de la seua manera.

És anglesa tot i sembla que n'estigués avergonyida, és com si digués lo seu cognom anglosaxó en una corredissa expressament perquè ningú n'hi pregunte l'origen. Però per alguna raó esta vergonya no s'aplica a la seua ciutat natal; és ràpida a mencionar que X cantant és d'allà. 

Un cop quan encara no ens coneixíem me va saludar amb un somriure estrany, com si ella tampoc sabés per què l'està fent. Més endavant quan ja érem mínimament pròximes va seguir fent-ho afegint-hi un thumbs-up. Crec que li costa això, això la gent. No és que no sigue sociable, sinó que suposo que ho fa de la seua manera. Li agrada fer preguntes, realment crec que li agrada conèixer gent. Lo primer cop que vam parlar quasi frega amb interrogatori. Una vegada amb poc context me va preguntar què n'opinava sobre l'olor a la benzina i no vai saber respondre.

Té força coses amb què passa el temps tot i que se'ls manté força per ella (lo de preguntar sí, però lo d'expressar-se no tant). Va a ballar, fa alguns estiraments, no juga a jocs i intenta tocar el banjo. Té un letterbox, però li posa cinc estrelles a pràcticament tot, sento que si li preguntés per què me respondria amb alguna cita xinesa amb un to pretensiós.

Li he preguntat diversos cops com és que fa física i lingüística alhora, però sempre m'esquiva lo dubte i me mira amb ulls de gos, realment ni ella ho sap.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

Bé, parem. Com haureu vist, això ha sigut un exercici de descriure'm en tercera persona. Mira que hi ha temes del qual escriure i lo que més m'interessa soc jo mateixa; potser la redactora de dalt hauria d'afegir que l'Ona és força egocèntrica. 

Soc de la gent que sobrepensa les interaccions amb la gent, els detalls en què potser s'hi han fixat i què ne deuen estar pensant, soc insegura; dubto abans i després de parlar. Soc lo tipus de persona que té un notesapp amb una llista d'inseguretats, lo qual vaig modificant quan necessari. I quina és la millor cura a les inseguretats que exposar-les i projectar-les en públic, ser un llibre obert i tot això. Si ets enemiga meua espero que hagues llegit amb atenció.