Soc una noia insegura, penso en aspectes de la meua vida i sempre trobo alguna cosa a criticar; soc massa indecisa, soc poc ambiciosa, no soc estudiosa, no me sé maquillar, no sé fer amics, no sé parlar en gent, i més i més. Si jo soc lo conjunt de característiques que me definixen i estes característiques són un sòl moll, llavors què? Bé, és natural centrar-nos en los fonaments dubtosos més que res, són lo que intuïm que nos pot fer perdre la balança i no poder viure la següent nit; si tens una casa en xanques lo cap lo tindràs ocupat principalment per eixa que és més prima. Vull prendre este moment per parlar de la xanca inerrant, la que sabem que tenim bé i que per això l'obviem un poc massa, si lo que intento és evitar parlar de les inseguretats, llavors, quines són les meues seguretats?
Ara donaré una llista de coses que considero que són seguretats meues.
Soc força segura en la meua memòria, hi confio bastant. Soc segura en què m'agraden les matemàtiques i la lingüística, no me passa com amb física que de tant en tant penso "ai deumeu què fai". Dubto poc en poder llegir si algú se troba malament, estic molt a la guait.
Pensaria que tindria més seguretats, però realment ne tinc poques. M'he oblidat de mencionar lo blog. Tinc un blog, pilar de la meua existència.
Quines són les vostres seguretats?
Pensant en quines podrien ser les meves seguretats he arribat a la conclusió que no en tinc o com a mínim ara en 5 minuts no se m'acudeixen. El que trobo que sí tinc són conviccions: quan tot trontolla les meves suposades seguretats també ho fan, però amb algunes d'elles em dic prou i em convenço que són veritat. Per tant, més que estar segura d'alguna cosa trobo que sóc obstinada, que potser no són coses segures però jo faré veure que sí, que puc seguir endavant contra el vent només sent tossuda com una mula, perquè si poso aquestes coses en dubte em perdria a mi mateixa. No sé si aquesta resposta et podrà satisfer xd
ResponEliminacertament sento que de les millors formes de tirar endavant és amb tenacitat i donant-te lloc per tindre confiances, disculpa lo retràs al contestar!
EliminaEls meus ulls. Diuen que són la porta a l'ànima, com a mínim són la porta a certs arts: la pintura i la literatura, que són les que sempre m'han parlat més (a part de la música que és un altre tema). A més són la única part del meu cos que sempre, sense excepció, trobo bonica. Són meus meus.
ResponEliminaquina resposta més bonica, gràcies Blau
Eliminahe llegit teves últimes entrades i m'emocionen i m'apel·len i em fan gràcia a parts iguals les teves entrades i els comentaris que hi posen les teves lectores. gràcies <3!!!
ResponElimina