Sovint s'ha dit que per un peix dins una peixera lo seu món és la peixera, pels motius de la metàfora podríem obviar l'univers no-peixera; una existència on sol trobem un container d'aigua amb lo apte per a un peix flotant entre l'absència de tot allò no-peix. Però això no és del tot cert, no? Lo món del peix també m'inclou a mi, qui li dona menjar i lo prestatge on lo guardo, també lo calaix on se guarda l'equipament de canviar-li l'aigua i de neteja. Lo seu món també inclou la llum de la làmpada i de la televisió, així que ha d'incloure la central d'on treu l'electricitat a dos pobles i la seu de la BBC (este peix concret de l'exemple és anglès). Ja enteneu lo que intento dir, llavors, lo meu món on s'acaba?
Començo amb los espais on físicament m'he de moure, menys de la meitat del meu barri (compto uns mil metres de carrer), mig tram de l'L5 i un terç de l'L3 i la facultat. Lo meu oci i la meua vida estudiantil estan fortament entrellaçats, així que sol comptaré estos llocs físics d'on me moc.
Ara ve l'interessant, però caldran uns arrodoniments: per simplificar-ho, he triat una ruta comercial en concret, no necessàriament tot lo que compro l'usaria, però servirà per la metàfora que intento fer. A part, sols estic comptant los orígens de béns que necessito contínuament, la meua taula de fusta de luxe del tròpic caribeny no lo compto, però l'electricitat i lo menjar que m'arriba sí. A més a més, un sacrifici que me dol fer és que no podré saber amb exactitud d'on venen molts dels béns, hauré de fer una aproximació segurament poc fidel. Aquí teniu:
 |
| Lo meu món (2025) |
Especifico alguns dels productes que consumixo en l'àmbit personal: xocolata, arròs basmati i peix noruec. A una escala més societari: petroli, plàstics, fusta, ferro i blat. Bé, ara uns detalls: He inclòs Anglaterra (més específicament Birmingham i les rutes de transport) per la xocolata Cadbury, és fantàstica i tota xocolata que he tastat és un intent fútil d'imitar-la. La majoria d'elaboració a Europa amb destí a Catalunya se fa a Alemanya, lo nord d'Itàlia i França, les he inclòs senceres, però com Barcelona estaria limitada a les fàbriques i les rutes per transportar los béns. Mantinc Bèlgica perquè és on viu lo Puigdemont i no sé si podria viures sense ell. I recordem que ha d'incloure el Sol, les estrelles més llunyanes sento que les puc obviar.
Prèviament, he dit que això era per una metàfora, no sé exactament en què pensava. Potser sento que per fer una publicació haig de dir alguna cosa, i tampoc és que tinc molt a dir. Així que vos quedeu amb una reflexió meua que se'm va ocórrer una vesprada de pluja, espero que vos face rumiar en lo vostre món i en los vostres peixos.
Entenc l'analogia que intentes crear en un inici, però penso que s'ha d'establir un límit. A mi m'agrada molt posar límits. És el que acostumo a fer més sovint quan algú em planteja un dilema.
ResponEliminaEl "món dels humans" és la Terra i, tot i així, també "interactuem" amb coses més enllà d'aquesta. El Sol, per exemple, no forma part de la Terra, però forma part d'aquest "món"? En termes astronòmics, no. Si parlem en termes antropològics, no se si tampoc l'hauriem de comptar, ja que no hi hem estat. Per contra, tu en aquesta entrada tu el tens en compte.
Per tant, comprenc que és una figura retòrica bastant filosofant aquest "món" del que parles. I passa a ser tot allò que coneixem.
Per tant, tornant a un inici, considero que tu, les eines per netejar la peixera i el fluorescent sí que formen part del "món" del peix. En canvi, la central de generació d'electricitat no en forma part. Traduint-ho al teu "món", possiblement Puigdemont en formi part perquè et sents part d'una societat que creu coneixe'l, però no sabem si ara mateix deu estar aprenent a tocar l'ukelele mentre va en monocicle i fa iòdel dins de la Casa de la República.
Hola, incloc lo Sol perquè me proporciona llum i escalrfor, coses força materials. Si greonlàndia fos absent la meua vida podria seguir endavant sens jo enterar-me'n, però viure en la foscor i fred d'un sistema solar sense lo solar no. Este ha sigut lo meu criteri principal, si desfent-me'n puc no enterar-me'n (obviant coses culturals com no podria mirar pel·lis estatunidenques, per exemple).
EliminaEstic d'acord que al cap i la si és una pregunta de sentiment, que sento jo que és lo meu món. Per esta raó les botigues on compro hi formen part, però les cases dels treballadors no, tot i que materialment seria indispendable, no? Al cap i la fi, és una visió reductiva de la nostra existència eucariota i social, no podem viure en los nostres "móns" perquè som tots lo món.
Vull fer dos apunts, intentaré ser breu. És broma, no faré allò que fan els pedants d'allargar-se innecessàriament per omplir-se la boca de paraules, simplement deixaré anar dades.
EliminaLa llum i l'escalfor no són coses materials, són energia. Si bé es poden mesurar amb objectes materials i repercuteixen plenament en el seu desenvolupament, només són ones EM i transferència d'energia, respectivament.
Si Groenlàndia desaparegués, la teva vida es veuria sobtadament afectada. És un dels sistemes de refrigeració del corrent del Golf, que deriva en el corrent de l'Atlàntic Nord i aquest últim causa el bon clima europeu. Per tant, si desaparegués, notaries una forta reducció de les temperatures i grans tempestes en els mesos al voltant dels equinnoccis, les poc conegudes quenòcies.
Responent a la pregunta que em planteges, entenc que materialment la gent que ven la seva força de treball en fàbriques no la comptes perquè sents que tu podries ser també aquesta mà d'obra. En canvi, tu no pots ser xocolata perquè el cos humà encara no ha desenvolupat la possibilitat que et creixin grans de cacau a les puntes dels dits. Tot i això, també pot ser que no la comptis perquè no hi penses en ells i adoptes el pensament que hem de tendir cap al "Fully Automated Luxury Gay Space Communism".
Senyor Rector de la Universitat del Penedès, m'estàs perdent. Responent a lo de Groenlàndia, en lo meu cap funcionaria com quan se des"renderitza" quelcom en un videojoc, on lo mapa seguix fent los numerets que cal però no s'hi fa l'esforç en gastar-hi memòria. Sé que no és una resposta plenament satisfactòria, i aquí és on m'he de rendir, senyor Rector de la Universitat del Penedès. La meua metàfora és absurda i no té cap sentit, més sentit tindria, no sé, analitzar topològicament un edifici, que intentar esborrar trossos sencers del nostre món físic (i descrit bellament i teòrica en llenguatge matemàtic). A la pròxima parlaré de comptabilitzacions d'empresa.
EliminaNo has trepitjat Espanya, blessed.
ResponEliminaLo meu món no inclou ni inclourà mai Espanya.
Elimina