Potser vos sorprèn, però coneixem íntimament esta crisi biòtica, coneixem l'extinció de l'holocè perquè n'és l'actual, la sisena gran de la història del planeta (la dels dinosaures era la cinquena). Vegades sona pervers sentir que vivim una extinció, com quan te diuen que "tècnicament" estem en període glacial perquè tenim gel als pols o que de fet lo tomàquet és una fruita. No n'és lo cas. Lo ritme en què estan desapareixent genomes als darrers cinquanta mil anys és congelant, i accelera.
És possible que vos hagueu preguntat per què los animals de l'època dels dinosaures eren tan grans, quan de fet nos hauríem de preguntar per què som tan petits ara. Hem creat una època sense precedent, on la megafauna està en setge. Óssos marsupials, estruços neozelandesos, peresosos gegants, dragons magnes, elefants i rinoceronts amb pèl, lleons americans, armadillos de dues tones - ja no hi són.
Nos va tan bé caçar. Bé, la majoria d'espècies eliminades no les hem caçat fins l'extinció, principalment hem causat cascades tròfiques allà on anem i clar, lo cossos més calòrics cauen primer, però no amaguéssem lo nostre fervor al paladar. Sabíeu que teníem la nostra versió de pingüí àrtic? Lo gavot gegant que arribava de Florida fins a l'Adriàtic i nos los vam cruspir tots. Sona exagerat, però vam caçar, escorxar i rostir cada espècimen. Hem guanyat, no?
Bé, estem assegurant la nostra cascada tròfica pròpia (eigentrophischekaskade), i acabarem destruint les cadenes que nos permeten destruir-les. Ha d'haver passat voltes ja, un depredador massa eficient que se queda sense presa. Cacem, perquè ens prioritzem i decaurem justament per això. Les lleis de la sociologia obeeixen a la biologia? Si la història de la societat humana és la història de la lluita de classes, la història de la terra de què és? És la nostra intel·ligència prou per guanyar a la inèrcia del món de la matèria, la biosfera en si? No ho veurem, però les pedres sí. Quina sort que tenen.
Fa poc vaig estar parlant amb un noi de classe d'Star Wars, deia que era exagerat qui era lo bo i qui era lo dolent, que això no ocorreria i tot sempre seria gris. En quin món hauria esta línia tan clara?, quin debat podria haver-hi? Ai perdoneu, m'acaba de trucar la Greta Thunberg, hosti clar, això. Los nostres enemics són tan clarament malvats és còmic, mira que la nostra gana és incalculable no cal afegir-hi que també som masoquistes.
És irònic pensar que la raça més intel·ligent que ha petjat la terra s'extingue en sol 200.000 d'anys, però ens encaixa molt bé, és molt homo sapiens això - Realment, la paraula més lletja que tenim és antropocè.
Segons Antònia Font una paraula lletja és nyu.
ResponElimina