Una interpretació de Diamond is Unbreakable

Un tema present, i crec que clau, a la quarta part de JoJo és la contradicció, específicament les contradiccions que sovint patim amb los nostres desitjos. Volers incompatibles, anhelar un estat i la seua inversa.

Clarament, en Kira és la contradicció central tant per la trama i per la temàtica. Desitja "una vida tranquil·la", que se'l dixe ser, però com se'ns fa notar té dos problemes. Primera que viu a Morio, una crazy noisy bizzare town, què s'espera?, i majorment, vol una vida tranquil·la on pot continuar matant dones i pecar amb mans mutilades, dos objectius ortogonalment oposats.

Comparem-ho ara amb los nostres protagonistes, en especial en Josuke. Què vol? Bé, vol diners per sabates italianes de marca, en general és presumit amb la seua aparença i la vol mantenir. I per definir lo seu personatge és empàtic a nivells Jonathanians, vol cuidar gent. Kira i Josuke no sol representen los oposats flagrants de destruir-reparar, sinó que també de l'anhel fútil i de l'anhel pur.

Una cosa més amb Kira que vull remarcar: Killer Queen, lo seu stand, arriba a ser còmic lo bé que li encaixa, lo poder perfecte per perseguir los seus objectius irreconciliables. Pot desfer-se de qualsevol evidència i assassinar amb facilitat, i amb lo transcurs de la història evoluciona Bites the Dust, una habilitat que literalment revertix lo temps si no surt victoriós del forat on s'ha posat en un moment donat. I així i tot, i tot i això, perd. La contradicció amb què lluita és massa gran, massa antagònic amb si mateix. Si això no fos prou, conta a cada moment amb sun pare, mort, d'ànima en pena i petrificat. I ni així, ni amb tot lo poder de la seua ànima ni amb lo constructe patriarcal detràs seu ha pogut reconciliar eixe capritx - Dit: eixe desig no era possible.

Darrer comentari, sento que un aspecte clau de l'arc amb en Shigechi és com nos força a analitzar los nostres propis volers (eigenwunsch en àlgebra i alemany). Fer-nos assabentar com sovint desitgem sortides oposades. Lo noi se'ns presenta com a molest, infantil i molest i se'ns respon un "d'acord" superbi - nos lo maten. Lo maten acarnissat dictant les seues darreres paraules sobre prioritzar la seua família i lo seu poble. Aconseguix fer-nos sentir malament. Volíem que marxés, però ens fa sentir greu que more, una contradicció nostra, del lector.

No puc obviar una anàlisi queer com si fos. Los nostres protagonistes són uns desviats extravagants i lo sol dolent és un home heterosexual en americana. En Kira és un reprimit i en Josuke és un apassionat.

Potser vos pregunteu com se plasma a Jojolion esta lectura del text, essent Jojolion la forma alternativa de Diamond. La resposta és curta, però crec que m'ho reservo per una publicació específicament sobre una exploració de com s'emmirallen i com no les quarta i vuitena parts (en curt, Jojolion no va d'això).

M'agrada molt JoJo, espero que no vos face mal lloc al blog un escrit com este (vos recordo que és lo meu blog, i me recordo a mi que no tinc lectors i no m'haig de preocupar).