Vaig nàixer al planeta equivocat

Sempre sento que soc entre coses. No soc anglesa, però tampoc soc catalana, no soc normal, però tampoc soc tan diferent, soc tortosina, però no del tot, tinc amics, però no soc dels amics, soc universitària, però no vai a l'uni, no soc un home, però una dona... mira no sé què dir; fins i tot ni soc tota del 2005, soc impostora. Qui soc és una barreja heterogènia de trets, tots contradictoris entre si. Esta publicació és de ser rara i de sentir-se rara.

Recordo a l'edat de primària, la psicòloga especialitzada en autisme me dia que podria intentar fer amics amb gent similar a jo, gent amb la mateixa neurologia. Recordo que ho trobés estrany, tenim una condició, una cosa al cap que ens fa "estranys", per què les persones estranyes havien de ser similars entre si? Si comencem d'un nucli de "normalitat" la gent que s'allunya ho pot fer en tots els 360 graus del centre. Jo com a persona disparada d'este món usual trobaria les persones que s'han disparat oposat meu encara més estranyes que la gent del nucli, ja que estaríem més llunyanes. No veia per què el fet que sortíem del cercle ens feia similars. Jo de petita era molt aïllada i esta línia de pensament mostra un poc per què. Soc massa rara pel nucli però igual de rara respecte a la gent rara.

Si hagués de descriure què me fa rara no t'ho podria respondre. Intentaria fer una llista, però no funcionaria, realment no ho sé. Sol sé que ho soc i potser això és tot lo que cal.

Trobo que de les dificultats principals que trobo en intentar definir-me justament és esta raresa, una raresa que com he dit no puc diagnosticar del tot.

M'agrada força l'expressió d'algú que ha "nascut al planeta equivocat", perquè crea un món imaginari on no ets fora del nucli on les similituds entre pròxims és clara. Crea algú que és un tot i no una mescla.