Hola, i no adeu

Fa molt de temps que no escric, estava depre. Bé, porto estos mesos vivint just detràs los ulls, los puc usar i veig a través seus, però amb lo típic filtre de no ser persona al damunt. 

Sempre recomano escriure per aclarir-te, per sortir dels pensaments estancats que no te porten enlloc, i no durant tres mesos no m'he fet cas.

Qui soc? ni idea. Qui vull ser? ni idea. On soc? a Barcelona. On vull ser? ni idea.

Diu molt de la meua crisi actual d'identitat que lo que més m'ha fet tornar a escriure aquí no era cap intent racional d'entendre'm, sinó una forma de poder descrivint-me com a bloguera (una bloguera que no bloga poc bloguera és).