L'anglès de la ciutat de Birmingham i voltants se li denomina brummie. Té un caràcter força únic i la seua comparació principal és amb el parlar del Black Country i, més llunyanament, certs dialectes londinencs. De forma consistent, se'l considera dels dialectes més lletjos i de menys confiança de les illes britàniques, i amb diferència. Històricament, els estereotips de Birmingham han sigut d'obrers industrials coberts de soot o de gàngsters amb flat cap.
Vinc a exposar una ortografia que vaig fer, ja fa un temps, per escriure de forma transparent i mitjanament bonica esta varietat de l'anglès. Ho vaig fer per motius personals i evidentment no és una proposta seriosa. Vos l'ensenyo, en part perquè no me sé callar, però també per fer ciutat i mostrar-vos com és l'anglès que se parla a ca meua.
Comencem amb un exemple:
Euchan mân, teic mei boi đi ând, leid mei ta đa lând đâ't ya undastând.
Ho veieu? Bé, és l'inici d'Ocean Man de Ween. I aquesta?:
Oi'm a fù ta du yoa dü'i wüc, Ò yia
És "I'm a fool to do your dirty work, Oh yeah".
Dubtes inicials potser són, sí, lo circumflex marca que l'a és llarga, si no ne porta vol dir que és curta i que s'ha reduït a una neutra; amb l'excepció de si va a final de paraula on és una /a/ curta, com a yoa "your". La dièresi de l'u és per diferenciar-la de l'u sense i l'u amb accent obert: ü és /ɘː/ que no té semblant en català, però és com una neutra un poc avançada i llarga, u és /ʊ/, que alguns catalanoparlants la fan com a u neutra, i ù és /ʉː/. Així tenim büd "bird", fu't "foot" i "gùs" goose".
Els diftongs són força intuïtius, oi és quasi com en català "oi", /ɔɪ̯/ i eu que és /ɛʉ̯/ que ara que ho penso és poc intuïtiu, és quasi com un valencià diguen "au". Ei és /əi̯/, com un mallorquí diria "peix".
Les consonants són força directes amb algunes excepcions:
- la /k/ de "cat", s'escriu sempre c, mai k.
- el símbol ŋ representa tant /ŋ/ com /ŋg/. Històricament, el brummie ha conservat la /g/, però jo i mon pare no la tenim. Així, "song" s'escriu sàŋ, ma àvia diria sonG i jo soŋ.
- el símbol th de "thing" s'escriu igual, th, però el th de "this" s'escriu amb đ, thiŋ i điss.
- la s entre vocals i en posició final és sonora. Per fer-la sorda se dobla: us /ʊz/ "us", roit’ss "rights"
/ɹɔɪ̯ʔs/. - la ch és sempre fluixa, com en francès, en general tots els "tx" són "x" en brummie, pels casos rars s'usa tch. Watchis "watches", chàcla't "chocolate".
- hi ha dues r, r i ŕ, la primera és l'aproximant típica de l'anglès i la segona és com la nostra en "cara". És un tret relativament conservador, el fet que en certes paraules se manté l'r vella en clústers. Fŕend "friend", bŕoi't "bright" i en alguns casos entre vocals, òŕoi't "allright".
- les t' i si és final de paraula 't són l'oclusiva glotal, molt freqüent en anglès en general. He volgut mantenir la t en l'ortografia i no sols posar l'apòstrof per motius estètics, i així allibera més l'apòstrof per fer contraccions. Got'yn "gotten". A final d'un monosíl·lab sí que se pronuncia la t, típicament ejectiva com a l'anglès estàndard.
- l'y si se veu davant d'una m, n o l a final de paraula marca que aquestes consonants són sil·làbiques. riđym "rhythm", gàdyn "garden".
- I finalment pel so de la j com en "joc", he volgut ser creativa. S'escriu g' davant d'ee, e i ei, i s'escriu ge davant de tota la resta de vocals. G'enü "jornal", geingea "ginger".
Les vocals ho compliquen tot més, tenen poc anàlegs en català i són la part més característica del brummie:
- la i és sempre /i/ com en català "pit", no se reduïx quasi mai a una i neutra. Així sit "sit" rima amb "pit" del català.
- à és com una o oberta llarga, pàm "palm".
- el diftong oa, fa /o̞ə̯/, comença amb una o mitjanament tancada i mou-la cap a una neutra. Foass "force", noath "north".
- ua fa /ʉə̯/, quasi com una u francesa cap a una neutra. Cua "cure".
Crec que això és tot. Si teniu preguntes no dubteu en fer-me-les arribar. Acabaré amb poema Đi oi "The eye", d'en Robinson Jeffers:
ând đ’ meditireinian,
đa blu pù in đ’ oud gàdyn,
Moa đan foiv theusand yias âs drunc sâcrifoiss
uf chips ând blud, ând choins in đa sun
bu’t hia đa passific -
Aua chips, pleins, woas â püfactlei irelivan't
Niađa aua prisint blud fyùd wiđ đ’ breiv dwòvs
Nò eni fyùtcha wüld cwareliŋ
uf wistiŕiŋ ând istaŕiŋ mân, đ’ bludei moigreichans
grid uf paua, clach uf feiths -
Is a spic uf dust on đ’ grei't sceyu pân.
Hia fŕum đis meuntin choa,
idland biyond stoamei idland,
plungeiŋ loic deufins thŕu đ’ blu sia-smeuc
Inta peyu sia - luc west a't đi hiw uf wot'a
I't is âf đi plâni't:
điss deum, điss âf-gleub
điss buwg'iŋ oibà uf wot'a, àtcht euva Eigea
Ostreilia ând woi't Antàtica:
đoas â đ’ oilids đâ't niva cleus;
điss is đi steriŋ unslipiŋ oi uf đ’ üth
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada